La ressenya (B2, C1, C2)

 A continuació teniu unes diapositives que expliquen, amb exemples al final, com ha de ser una ressenya.

Com es fa una ressenya de Begonya Sol

 

Estructurar la ressenya _______________________________

Vol dir organitzar tota la informació (o la més significativa)  tractada als dos apartats anteriors a fi que pugui ser redactada d’una manera lògica i coherent.
La ressenya té aquestes dues parts estables: l'encapçalament, que s’organitza d’una manera molt estereotipada en un sol ―el primer― paràgraf del text; i el cos de l'escrit, que presenta molta llibertat compositiva  i es distribueix en diversos ―la resta de― paràgrafs. ls altres). A continuació t’exposem el contingut detallat de cadascuna d’aquestes parts, perquè en triïs el que més et convingui:

• L'encapçalament.
• L'encapçalament bàsic presenta les dades bibliogràfiques del producte ressenyat. En el cas de ressenyes de llibres, les més freqüents, sol haver-hi el nom de l'autor o autors; el títol de l'obra (i el subtítol); el número del volum i el nombre de volums, si s’escau; el número de l'edició, si no és la primera; la ciutat on s'ha publicat; l'editor; la data de publicació i, si cal, la col·lecció i el número. També és convenient fer-hi constar el nombre de pàgines.  
• En un tipus d’encapçalament més complet s'hi pot consignar el número normalitzat (ISBN), la mida del llibre i, fins i tot, el preu.

 

• El cos de la ressenya. Un bon model a seguir és el que presenta aquests apartats:
  
  

• Introducció.

Es tracta d'un petit paràgraf que conté unes paraules inicials de funció eminentment fàtica, a fi i efecte d'atreure el lector i d’establir-hi un bon canal de comunicació. La introducció és un lloc apropiat, per exemple, per a comentar les circumstàncies de l'aparició o de la recepció de l'obra, la seva actualitat o oportunitat, la relació de l'obra amb les anteriors del mateix autor, la política editorial que ha permès publicar-la, etc. És a dir, per situar una mica el text referenciat. Amb tot, cal considerar que aquesta apartat no és obligatori, ja que, si l’autor ho considera convenient, també pot fer començar la ressenya in media res.

• Resum

És una part imprescindible de la ressenya. Es pot oferir abans del comentari crític o, com passa molt sovint, alternant-hi, de manera que aquest incorpora informalment la informació bàsica del text. El resum té la funció de substituir i fer disponible el text inicial i alhora la de delimitar el domini de referències per a l'activitat del comentari. Pot tractar-se d’un resum argumental,  d’un resum temàtic o d’un resum mixt, que els combini o integri tots dos alhora, sempre i quan conservi o reflecteixi els continguts nuclears de l'obra ressenyada i la seva organització estructural. Sigui com sigui, procura que sigui sempre un resum precís i no gaire llarg, que només t’ocupi una petita part de la ressenya.

• Comentari crític.

És el rovell de l’ou de la ressenya i, per tant,  ha de mirar d’incorporar tots els aspectes més rellevants i significatius sobre l’obra producte del treball fet a l’apartat 2 (Tractar la informació). La manera com has de disposar tota aquesta informació tractada és d’ordre lliure, sempre i quan procuris fer-ho d’una manera clara i lògica,  que permeti que el/la lector/a de la ressenya pugui comprendre amb claredat els teus comentaris i els teus punts de vista sobre l’obra. Quatre bons models de comentari crític poden ser els següents: .

• Model A: Anàlisi descriptiva + anàlisi crítica convergent + anàlisi crítica divergent.
• Model B: Anàlisi descriptiva + alternança anàlisi crítica convergent/divergent.
• Model C: Alternança anàlisi descriptiva/crítica convergent/divergent.
• Model D: (model universitari avançat: no disponible)

• Conclusió.

Es tracta d’un últim paràgraf que, a tall de colofó, tanca la ressenya.   Alguns dels ítems que hi solen figurar, i que per tant pots tenir en consideració,  són els següents:  

• Síntesi integradora, breu i clara (per bé que no cal que s'hi adoptin posicions rígides i excloents)  de tot l’apartat d’anàlisi i comentari que permet resumir i destacar la significació, l'interès i la novetat del text que es comenta; la validesa i la coherència dels seus continguts bàsics (crítica convergent); i la inexactitud, la inadequació o la falsedat de la seva tesi, així com l'ús abusiu de procediments de suport il·legítims o dubtosos (crítica divergent), En tot cas, aquest subapartat serà més o menys llarg segons com ja s’hagin anat avançant les conclusions al llarg de la ressenya o com d’insistent i/o reiteratiu vulgui ser l’autor.
• Conseqüències que permeten anar més enllà del text ressenyat, que permeten introduir nous continguts que aquest no desenvolupa ni necessàriament implica. La sortida del text ha de ser, però, motivada, ha de derivar dels continguts bàsics i no ha de sortir de les línies de contingut que el text marca.
• Fórmula retòrica o eslògan que pretén causar un impacte final en el lector, a l’estil de ”llibre molt adequat per ...”, “llibre que convida a...“, “obra apta per a ...”, “obra només aprofitable per a ...”, “abstenir-se’n lectors …” etc.